Macarena, directora del documental, va créixer sense pares. Amb quatre anys va haver d’abandonar el seu país natal per la seva seguretat i visqué uns anys en família a França fins que la seva mare va decidir tornar a Xile. Ella va ser portada a Cuba, on va viure amb 60 nens més i 20 adults al “Proyecto Hogares”, un espai creat per acollir els fills dels militants que, als anys 70, tornaren a Xile a lluitar per una societat millor, en contra de la dictadura. Tots els records d’infantesa de la Macarena són d’aquella època, dels nens que, com ella, tenien uns pares que només existien en cartes. Alguns d’ells, un cop adults, han entès els seus progenitors. La majoria no.