L’hospital de dia de la clínica oncològica de Varsòvia sempre és plena de xerrameca. Conversar sembla part del tractament, xerrar amb el veí del llit del costat part de la medicació prescrita. Homes, dones, vells i nens intercanvien remeis casolans mentre comparteixen preocupacions i es donen consells. Parlen de les seves pors, els seus remordiments, les mentides que expliquen als seus familiars perquè pateixin menys. Moments ordinaris es magnifiquen en primers plans: un somriure, una llàgrima, una mirada il·lusionada. Per a alguns, aquestes seran les seves últimes converses. Per altres, esdevindran el record més amable d’una època d’hospital i malaltia.
