A Dhaka, la capital de Bangladesh, homes i dones realitzen tot tipus de treballs físics amb precisió i rutina de màquina: carreguen diferents materials amb els seus cossos, fabriquen maons, separen plàstics o condueixen els rickshaw. Són els homes màquina, una massa de milions de persones que es transformen en el motor que mou la ciutat.
Una reflexió estètica sobre la modernitat i el desenvolupament global, l’ús de la força física que l’home ha desenvolupat al llarg de la història i que encara es veu plasmada en ple segle XXI.
