Profund i personal retrat d’Alan Berliner al seu amic, cosí i mentor Edwin Honig: un poeta que pateix del mal d’Alzheimer. Filmada al llarg de cinc anys, la pel·lícula ofereix una visió sensible y compassiva de la malaltia, escrita enmig d’una vida marcada per l’amor, la pèrdua, la ironia i l’audàcia literària. El resultat és un viu retrat d’un artesà de la paraula que, tot i la pèrdua de la memòria i el domini del llenguatge, conserva encara un esperit persistent pel joc, un encantador sentit de l’humor, una musicalitat sublim i una ànima profundament poètica. Un assaig sobre la fragilitat de l’ésser humà i el profund paper de la memòria en les nostres vides.
