Us presentem en Daliborek: solter, s’acosta a la quarantena i encara viu amb la seva mare Vera. És pintor industrial, compositor de cançons d’odi i radical neonazi. Odia la seva feina, els gitanos, els jueus, els refugiats, els homosexuals, la Merkel, les aranyes i els dentistes. Una visió tragicòmica de la vida d’un home solitari que ha dedicat tota la seva vida a l’odi, la mentida, PlayStation i Facebook, i per extensió, a tots els “homes txecs ordinaris decents” que troben a faltar a Adolf Hitler. A través del seguiment exhaustiu del dia a dia del protagonista, el director ens planteja un experiment dissenyat per intentar respondre, en el cinema i en la societat, com un home solitari pot arribar a generar tant d’odi i ressentiment. Un sincer apropament no només a Daliborek sinó a milers de persones com ell, que creen i ajusten la seva visió del món a l’odi i la por als altres.