Un retrat de l’antiga Casa de la Caritat de Barcelona, l’actual edifici del CCCB, a través de diverses persones que hi van passar la seva infància. Cada dijous es reuneixen al bar del CCCB per recordar espais, hores, companys, tutors i mestres, moments dolços i moments amargs. Per cadascun d’ells la memòria que n’ha quedat és diferent, per uns és un record dolorós, per d’altres és una etapa vital bonica i simpàtica. Els seus records construeixen la memòria de l’edifici que els va acollir quan més ho necessitaven i, igual que ells, ha anat evolucionant amb el pas del temps.