Julien Elie va néixer a principis de la dècada dels setanta, a prop de Chemin de la Côte-des-Neiges, a Montreal. Com a director va debutar amb el curtmetratge Jusquiame Noire , a dia d’avui, sense acabar. El 1997, a Ruanda coneix i entaula una gran amistat amb un cura croat anomenat Vjeko Curic, que va ser assassinat uns mesos després. Impactat per aquest succés, realitza He Who Knew Too Much , un reportatge d’investigació sobre els crims polítics a la zona. Cap al final de la dècada dels noranta, comença una relació de correspondència amb Farley C. Matchett, pres condemnat a mort. Inspirat per aquest vincle, el 2002 dirigeix ​​el documental The Last Meal , que penetra al cor de la pena de mort als Estats Units; Huntsville, Texas. En arribar a la trentena, es perd en una tempesta de desenfrenament fins que, anys després, reapareix a Mèxic a la recerca d’un hotel abandonat de Michoacán, el mateix que Buñuel anava per escriure. Envoltat d’aquests penya-segats, és probablement on va començar a prendre forma Soles Negros .