A Oslo, dins d’una cel·la simulada, tres ex presoners polítics accepten tancar-se de nou per recordar el que van patir als centres de detenció a Síria. Poc a poc, els tres companys d’internament fictici comencen a trobar el camí cap a l’empatia i la memòria, compartint la seva vulnerabilitat i les brutals experiències viscudes. Concebut com un experiment i sense un equip de rodatge present durant tota la filmació, Hasan, Mazen y Khaldoon, que avui dia viuen a Europa, no es coneixien abans d’acceptar aquest repte. La directora, tancada dins d’una cabina al costat de la cel·la, opera les càmeres de videovigilància instal·lades a la cel·la, mentre interactua amb ells de tant en tant i els hi porta menjar. El resultat és un diàleg honest i sense embuts sobre tot allò que recorden, les tortures i les abjectes condicions d’empresonament sirià. Els seus punts de vista, sovint ben dispars, deriven en intenses discussions però el dolor per la situació que viu el país els uneix i segueix ben present. Les seves ganes de viure i la seva resistència, ens demostren que mai han perdut de vista l’optimisme, estant disposats a construir el seu futur amb positivisme.