Alain Cavalier és un peató de París. Li apassiona aquesta ciutat. De manera inesperada en les seves passejades, amb l’ull i l’orella sempre a l’aguait, ha trobat una matalassera, una treballadora d’una tintoreria, la propietària d’un café, una dona que fa fil. Al 1988, l’autor de Thérèse les ha volgut filmar. Seguint la mateixa manera de fer que per als seus llargmetratges, ha construit els seus retrats a partir de la història de les dones, barrejant realisme i fantasmes. Després ha volgut continuar troban-se amb dones fent oficis que el fascinaven, petits oficis alguns dels quals desapareixeran ben aviat i ha construit d’altres retrats a París però també a d’altres ciutats. «Jo no sóc un documentalista, sóc més aviat un amant dels rostres, estimo la generositat d’aquestes dones que accepten que jo les filmi…» ens diu.