Emergint de les ombres de l’apogeu del cautxú, les històries oblidades de Omarino i Aredomi són recuperades en un viatge sensorial que intercala les experiències personals de la directora amb imatges d’arxiu de l’Amazònia a inicis del segle XX. La pel·lícula és un ritual cinematogràfic que mescla la investigació i l’especulació, reflexionant sobre el poder, la memòria i la reparació.