Cada dia a tot al món, grans quantitats de residus d’alt nivell radioactiu generats per les centrals nuclears es dipositen en magatzems provisionals, els quals són vulnerables a catàstrofes naturals o a desastres provocats per l’home.

En aquests moments s’estan construint a Finlàndia el primer cementiri nuclear permanent a través d’un complex sistema de túnels subterranis tallats en un subsòl de roca sòlida. Un cop els residus estan emmagatzemats, les instal·lacions s’han de tancar i mai tornar-se a obrir de nou, o al menys fins passats 100.000 anys, ja que és el temps que els residus continuen essent perillosos. Però, som capaços d’assegurar-ho? Com podem advertir als nostres descendents que els residus letals estan allà?