“El meu art és polític. Has sentit a parlar del Guernica?”, així es presenta Dani Karavan davant la càmera. I transcorreguts uns minuts d’aquesta conversa inicial, Karavan ens regala un primer tast del seu mal geni. A punt de fer 90 anys, i famós arreu del món per transformar l’espai públic amb instal·lacions monumentals, l’artista israelià s’enfada en veure la deixadesa de les institucions per mantenir el seu llegat artístic en bon estat.

Karavan és un rondinaire carismàtic, però els seus laments no només són entranyables sinó legítims. Si dediquem recursos a cuidar els parcs i els jardins del nostre entorn, com podem deixar que el pas del temps deteriori escultures i monuments creats per harmonitzar les relacions humanes en l’espai públic?

Un viatge emotiu i sense filtres per la llarga trajectòria d’un artista universal que veu com el seu cos es va afeblint mentre lluita per seguir creant amb la passió del primer dia. Un retrat carregat de sentit de l’humor, sobre un creador amb una sensibilitat única per dotar de vida pròpia els espais urbans i naturals on treballa. El monument d’homenatge al filòsof Walter Benjamin a Portbou parla per si sol i permet copsar la senzillesa de l’art de Karavan en tota la seva magnitud.