« Vull testimoniar, testimoniar precisament » escrivia Victor Klemperer dins del seu diari, el 27 de maig de 1942. Aquest diari íntim que Victor Klemperer, professor de lingüística a l’Universitat de Dresde, va mantenir de 1933 a 1945 amb perill per la seva vida, és un dels textos més impressionants sobre el destí dels jueus alemanys sota el règim nazi. Cada objecte i cada mesura filmats el més técnicament possible, sense èmfasi ni sentiments per mostrar com la cosa més innocent acaba per trobar-se i enrolar-se pel règim nazi dins del seu projecte de destrucció. Més enllà dels arxius filmats de l’època, els veritables personatges del film són aquests objectes, aquests decrets, aquests mots. Klemperer no és res més en la pel·lícula que una veu fora del camp, conformant-se amb enunciar els fets amb tota la precisió de la seva escriptura i la seva extrordinària percepció de les paradoxes.
